| Entre els estudiosos de la història de la consciència mediambiental, s’apunta com el primer gran toc d’atenció, de les darreres dècades, sobre el model de creixement desenfrenat del capitalisme i el seu impacte mediambiental, l’obra Silent Springs de Rachel Carson, a l’any 1960, en la què s’alerta dels efectes dels pesticides pel seu efecte contaminant, negatiu tant per al medi ambient en el seu conjunt, com per a la salut humana: una científica posava en dubte que el dany mediambiental fos un peatge inevitable en l’autopista del progrés.
El 1972, desprès d’anys en què informes tècnics dibuixen un panorama, si més no obscur sobre el model de creixement econòmic, social i poblacional, es du a terme la Primera Conferència Mundial sobre el Medi Ambient a Estocolm, convocada per les Nacions Unides. En aquesta Conferència, 113 països ja albiren la necessitat d’accions per a combatre la crisi ambiental (entre d’altres, ja marquen l'educació ambiental com a un dels pilars bàsics per a fer front, amb armes de futur, la problemàtica ambiental). L’any 1987, la Sra. Gro Brundtland, primera ministra noruega, presenta un dels més cabdals informes de la recent història de la preocupació mediambiental, com a presidenta de la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament, que es titula “El nostre futur comú”. Aquest informe, conegut com “Informe Brundtland” posa en lletres majúscules l’anomenat creixement sostenible, definint-lo com aquell que respon les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves necessitats. La seva aportació final convida a un canvi d’estil de vida i obre la porta a la Cimera de Rio, que un hom a definit com “el gran concili ambiental”. El 22 de desembre de 1989 l’Assemblea General de les Nacions Unides acordava la convocatòria d’una nova cimera mundial sobre medi ambient i desenvolupament a la ciutat de Rio de Janeiro. La ciutat sud-americana acollia el mes de juny de 1992, vint desprès de la trobada d’Estocolm, la cimera de la Terra, coneguda arreu com la cimera de Rio, sorgida com a conseqüència de la creixent preocupació del deteriorament mediambiental i pel desenfrenat creixement dels països desenvolupats. El Conveni sobre el Canvi Climàtic, el Conveni sobre la Biodiversitat, la Declaració sobre els Boscos, han estat documents sorgits d’aquesta cimera, que va aplegar 179 estats. Però, sens dubte, un dels documents desenvolupats a Rio de Janeiro, que ha tingut més abast, i fins i tot possiblement més efectes positius, va ser l’Agenda XXI, un projecte d’accions adreçades cap a un desenvolupament sostenible, ambiental, social i econòmicament parlant, des d’un àmbit més proper al ciutadà, com és l’àmbit local. Al mes de maig de 1994 tingué lloc a la ciutat danesa d’Aalborg, la Conferència Europea sobre ciutats i viles sostenibles. Els participants van aprovar la Carta d’Aalborg, per la qual ciutats i països europeus es comprometien a iniciar processos d’Agenda XXI local i plans d’acció als seus territoris. La Segona Conferència Europea sobre ciutats i viles sostenibles, al mes d’octubre de 1996, va ser enfocada cap a la concreció de plans i pràctiques més concretes. |
||