NOTES SOBRE LA PROCESSÓ DEL  DIUMENGE DE RAMS


La Processó de la Passió que se celebra a Tortosa, coneguda més popularment com la Processó del Diumenge de Rams, per la data en què surt, és sens dubte l’acte més multitudinari i espectacular dels que conformen la Setmana Santa a la capital del Baix Ebre. Cal remarcar la singularitat d’aquesta processó que representa la Passió i mort de Crist de manera completa en una data inusual, el Diumenge de Rams. L’organitza la Germandat de Confraries de Setmana Santa.

Si hem de marcar l’origen de l’actual processó de la Passió i Mort de Jesucrist que se celebra el Diumenge de Rams a Tortosa podem precisar que, de fet, comença l’any 1806. Segons el Llibre d’Acords de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, és en aquest moment que es decideix fusionar la processó pròpia dels Dolors amb una altra d’arrels més antigues, llavors en desús i protagonitzada pels gremis, que acostumava a sortir el Dijous Sant.

Per manca d’aquesta fonamental documentació, destruïda el 1936, només podem remetre’ns a les notícies que ens en dóna Ramon Vergés (1909).

Manuel Beguer (1953) ens apunta aquesta doble ascendència: per una banda, la processó penitent dels Disciplinats, promoguda i organitzada per la Congregació de la Puríssima Sang, aniria agrupant al seu entorn, des del  s. XVI, la incorporació de les organitzacions gremials. D’altra banda, d’una forma més contundent i renovadora, la Congregació dels Dolors, des del s. XVIII, impulsaria, com en la majoria de ciutats, un acte relacionat amb la seva devoció.

El que sembla clar és que seria des d’inicis del s. XIX que la processó adquireix una excel·lència i una notabilitat que la faran singular. És llavors que es converteix en una manifestació popular de rellevància estructurada més o menys com la coneixem avui. En destaca el vessant simbòlic que ha integrat un conjunt de tradicions tortosines molt arrelades.




A través de les escasses dades que tenim, podem constatar que hi ha hagut sempre una consciència d’espectacularitat, i l’interès declarat que fos aquest un acte d’atracció per als visitants. Al llarg de la seva existència, la processó del Diumenge de Rams ha alternat moments d’evident decadència i d’esplendor. Un acord municipal del 1859 dictamina de comissionar-hi un grup de regidors:
  “Con el objeto de que en el año que rige sea brillante en lo posible la procesión que de antiguo se acostumbra en el Domingo de Ramos a efecto de que viniendo ésta en decadencia no se retraigan los forasteros de comparecer al espectáculo que representa los misterios de la Pasión y Muerte del Redentor del Mundo...” 

Com a resultat d’aquest impuls oficial es fa un canvi qualitatiu dels misteris, ara ja amb un aire més espectacular, compostos de figures de mida natural. Aquest fet va significar el canvi dels misteris, fins llavors portats a mà, a veritables carrosses de format gran i pesant. Tot sembla que indica que els artistes van ser Ramon Cerveto, Josep M. Beltri, Joan Baptista Gurrera, i, probablement, Macià Cuadrado. La darrera fase constructiva és a partir dels anys 40 del segle XX, en què se’n fa una renovació completa a causa de la destrucció de l’any 1936, alhora que la precarietat i  la improvisació que hi hagué acabada la guerra Civil va propiciar que sortís per primera vegada el Crist de la Puríssima (obra del s. XVII) com a misteri de la crucifixió. En un parell d’anys es construiran quatre misteris nous, i el darrer es basteix l’any 1958.

Autors de prestigi com Innocenci Soriano Montagut, Enric Monjo, Carles Riba, o Claudi Rius, realitzaren aquests nous grups escultòrics que avui desfilen. 

MISTERIS D’ABANS DEL 1936

EL SANT SOPAR
Autors: Ramon Cerveto i  Josep Maria Beltri
data: probablement l859

L’ORACIÓ A L’HORT
Autors: Ramon Cerveto i  Josep Maria Beltri
data: probablement 1859

SENTÈNCIA DE PILAT 
Autors: Ramon Cerveto i  Josep Maria Beltri
data: probablement 1859

ELS ASSOTS
Autors: Ramon Cerveto i  Josep Maria Beltri
data: probablement 1859

LA CORONACIÓ 
Autor: ignorat, probablement Macià Cuadrado

JESÚS CARREGAT AMB LA CREU 
Autor: ignorat
data: l930

DESPULLAMENT 
Autor:  Macià Cuadrado
data: 1860 (aproximadament)

LA CRUCIFIXIÓ 
Autor: Joan Baptista Gurrera
data: probablement 1859

DAVALLAMENT 
Autor: Ramon Cerveto
data: probablement 1859

LA DOLOROSA
Autor: Ramon Cerveto
data: probablement l859

 

MISTERIS ACTUALS

L´ORACIÓ A L´HORT 
Autor: Carles Riba
Data: 1941

LA FLAGEL.LACIÓ
Autor: Claudi Rius
Data: entre 1943-48

CORONACIÓ D´ESPINES 
Autor: Claudi Rius
Data: 1948

JESÚS DAVANT PILAT
Autor: Tallers Salesians de Barcelona
Data: l942

JESÚS DE LA PASSIÓ
Autor: Claudi Rius
Data: 1942

ECCE MATER TUA
Autor: Innocenci Soriano Montagut
Data: 1958

CRIST DE LA PURÍSSIMA
(copia de l’original del s. XVII, d’ Innocenci de Palerm, i venerat al Reial Monestir de la Puríssima)
Autors: germans Aixendri
Data: 1954

EL DAVALLAMENT 
Autor: Enric Monjo
Data: 1952

LA PIETAT 
Autor: Innocenci Soriano Montagut
Data: 1941

LA MARE DE DÉU DE LES ANGOIXES
Autor: Àngel Acosta
Data: 1999 

EL DESPULLAMENT
Autor: Àngel Acosta
Data: 2001

 





 
GERMANDATS O CONFRARIES ACTUALS

GREMI DE PAGESOS DE SANT ANTONI ABAD 

La confraria de Sant Antoni dels pagesos és, sens dubte, la més antiga de les que participen en els actes de la Setmana Santa de Tortosa, ja que és hereva directa d’una antiga confraria que trobem documentada com a mínim des de l’any 1363, en què pareix que tenia la seu al monestir de Santa Clara. És, doncs, l’única supervient de l’antiga estructura gremial de la processó.
La primitiva església de la confraria, construïda, segons sembla, al segle XV, estava situada en el solar de l’actual convent de la Puríssima Concepció Victòria.
El segle XVI fou un moment de màxima prosperitat per a aquest gremi, i a principis del segle XVII es decidí construir un nou temple en el mateix lloc que l’antic, però segurament molt més gran. L’encarregat d’aixecar-lo fou Martí d’Abaria i Alaiz. El bisbe Veschi l’adquirí a la dècada dels anys quaranta del segle XVII per a construir el Reial Monestir de la Puríssima. Llavors, la confraria edificà una nova església al mateix carrer Montcada, de la qual encara avui s’aprecien les restes malmeses. A causa de la destrucció1936 del seu arxiu gremial l’estiu de l’any 1936, situat al costat del temple, es coneixen de moment molt poques dades històriques referents a aquesta veritable institució cívico-religiosa. Fins a la dècada dels noranta del segle XX, els misteris de la processó de la Passió és guardaren gairebé tots en aquest solar, fins que, després d’un curt període en què es dipositaren al pati de la Casa Diocesana, passaren a ésser ubicats, a partir de l’any 1998, a l’antic Institut del carrer Montcada. La importància que la confraria ha tingut en altres temps l’evidencia el fet que el lluïment o la pobresa en la participació a la processó depenia del resultat de les collites. Tradicionalment, els penitents acompanyaven el misteri de l’Hort (identificat clarament amb l’ofici), amb el seu vestit propi.. Darrerament, a la fi d’equiparar-se a la resta de natzarens s’han habilitat un hàbit de vesta.
El pas manté viu el costum propi de les contrades olivereres, que consisteix a plantar una branca d’olivera dreta en el misteri. La planten de manera que la imatge de Jesús resta sota la seva ombra. De bell antuvi, els administradors del misteri sempre han intentat que el ramatge, ben esvelt, sigui motiu de lluïment. 

GERMANDAT DE NATZARENS DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER

Durant la baixa edat mitjana, la devoció a la Mare de Déu del Roser es relaciona estretament amb l‘orde dels Predicadors, o dels Dominics. A partir del segle XVI, es manifesta una proliferació de confraries amb aquesta advocació mariana, i les dirigeix el rector de la parròquia. D’època moderna data l’església del Roser, situada a la façana fluvial de Tortosa, ja que, a causa de la construcció de les rampes del pont de l’Estat, es va edificar una altra església al barri de Ferreries, que és on es vincula la confraria que ha tingut com a emblema la Rosa.

CONFRARIA DE LA PURÍSSIMA SANG 

La veneració de la sang de Crist és un fet datat al segle XIV. A Tortosa, com a Barcelona, s’estableixen confraries amb aquesta funció a partir del segle XVI.  En concret, la  confraria tortosina de la Puríssima Sang és, juntament amb la de Sant Antoni dels Pagesos, la més antiga de totes les que participen a la processó del Diumenge de Rams. Els seus orígens es remunten al dia 27 de juny  de l’any 1558, en què fou fundada a l’església del convent de Sant Domènec. Segurament a causa de l’augment del nombre de confrares, a partir de finals de la dècada dels setanta, o principis dels vuitanta del segle esmentat, ja va poder disposar d’una capella i d’un lloc de reunió propis. Aquesta antiga església de la Puríssima Sang, situada a la cantonada formada pel carrer del mateix nom i l’actual avinguda de la Generalitat, fou enderrocada l’any 1930. Aquest temple centralitzava els actes processionals que hem de considerar com els antecedents més allunyats de l’actual processó. Al volum núm. 14 dels Establiments de l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, es conserven els de la Confraria de la Santíssima e Puríssima Sanch del Cos Preciós de Nostre Senyor Déu Jesuchrist, presentats el dia 4 de juny de l’any 1587, i aprovats el dia 23 del mateix mes, amb una validesa de vuit anys a partir de la data de l’aprovació. Al desè i onzè dels seus vint-i-quatre articles, s’estableix que aquesta confraria és l’encarregada d’organitzar i donar ordre a la processó de Disciplinants del Dijous Sant. 
Els comerciants, que abans de la Guerra Civil s’integraven a la germandat del Sant Àngel, a partir de 1941 s’agermanen sota aquest nou nom, d’arrel tan evocadora.

GERMANDAT DE NATZARENS DE LA PASSIÓ 

El seu origen resta explicat en el  seu apel·latiu, és a dir, Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes. Els centres escolars de Sant Joan de la Salle, construïts el 1907, van esdevenir uns dels més prestigiosos a les nostres comarques. La gran quantitat d’alumnes que hi estudiaven, i que en acabat hi mantenien una certa relació, va afavorir l’organització d’una confraria integrada per exalumnes. Els que encara eren en edat escolar hi accedien amb    categoria d’aspirants, i portaven hàbits sense caputxa, amb una gorgera blanca.

CONFRARIA DE MARIA IMMACULADA 

Amb els tradicionals colors marians i l’anagrama de Maria, aquesta confraria, designada com a Congregació Mariana Major, es relaciona directament amb el Patronat Escolar Obrer de la Sagrada Família. Al voltant d’aquest centre social cristià se situa la germandat que fa seu el culte, tan generalitzat i antic, a la Mare de Déu. El misteri, construït el 1958, representa el passatge en què Jesucrist, ja crucificat, li diu a Joan en referir-se a Maria: "Vet aquí la teva mare" (Ecce mater tua).

CONFRARIA DEL SANT CRIST DE LA PURÍSSIMA 

Confraria sorgida l’any 1941 a fi de portar i de custodiar la imatge del Crist exposat a l’església del Reial Monestir de la Puríssima Concepció Victòria. El crist de la Puríssima, talla  en fusta del s. XVII, feta portar de Nàpols pel bisbe Veschi i obra d’Innocenci de Palerm, ha tingut sempre molta devoció, i és especialment invocat per a demanar pluges. Mai, però, no havia participat a la processó del Diumenge de Rams, fins que, acabada la Guerra Civil, les circumstàncies ho van propiciar. El Crist que desfila és còpia del que es venera al Reial Monestir. L’hàbit vol imitar el que porten les monges del convent.

GERMANDAT DE NATZARENS DE LES CINC NAFRES

Si volem marcar l’origen de la devoció de les cinc nafres de Jesucrist, ens hem de remetre als principis franciscans que, des del segle XIII, difonen el culte als estigmes de la Passió com un dels signes més representatius del seu orde.
No tenim, però, constància de cap vincle entre aquesta germandat i l’orde mendicant tortosina. Sembla que és a partir de la renovació de 1930 que es crea la confraria com a  manifestació del sector de la banca, que gaudeix d’un pes específic a la ciutat d’ençà de la fundació del Banc de Tortosa, l’any l881, i del Banc d’Espanya. Això no obstant, l’any 1859,  la germandat ja tenia el pas processional del Davallament, obra de Ramon Cerveto, que fou destruït l’any 1936.
El nou pas es començà a construir l’any 1950 i s’inaugurà l’any 1952. L’autor fou el mundialment conegut escultor de Vilassar de Mar Enric Monjo Garriga (1896-1976). L’obra fou pagada per les aportacions dels bancs i caixes d’estalvi establerts a la ciutat, i per les quotes dels confrares.  És diferencia dels altres, de colors vius, perquè tot el conjunt té una policromia d’important influència castellana.
Coincidint amb la inauguració del pas, l’any 1952 s’abandonen els hàbits primitius i es confeccionen 80 hàbits nous (es prescindeix de l’escapulari amb la creu al pit i es canvia el capirot i la capa grana per l’actual negra; la túnica gris sobreviu).
L’any 1995, un incendi intencionat deixa molt mal parada la plataforma, els guarniments i la instal·lació elèctrica del pas,  però, afortunadament, gairebé no afecta el conjunt artístic. L’any 1996 es crea una junta provisional per a avaluar els danys. L’any 1997 renaix la Germandat de les Cinc Nafres, i, sota l’impuls del confrare major, Enric Mascarell, obté el reconeixement jurídic i del bisbat de Tortosa.
El pas l’empenyen vuit confrares pel gran pes que té (set figures de format real). L’estendard de la germandat és molt antic.

VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS

És evident el paper destacat i protagonista d’aquesta confraria que durant molts anys ha assumit l’organització de l’acte. L’advocació de la Mare de Déu dels Dolors es difon a Catalunya a partir del segle XVII per mitjà de l’orde dels servites. A Tortosa, la fundació de l’església d’aquest nom va significar la causa i l’efecte d’aquesta confraria, que té com a finalitat commemorar els sofriments de Maria. La primera acta coneguda del Llibre d’Acords de la congregació data del 1724.














NOTA: En aquesta transcripció d’articles d’Albert Curto Homedes, director de l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, i de l’historiador Hilari Muñoz, he introduït una correcció, puix que no es menciona que l’actual Crist de la Puríssima que desfila a la processó és copia feta de l’original pels germans Aixendri de Tortosa la dècada dels cinquanta del s. XX, data en què deixà de desfilar l’autèntic, que expressa l’esperit de la contrareforma). Alhora, els he enriquit amb aportacions personals.

Entre els usos més característics de la Processó del Diumenge de Rams hi ha el fet que els  natzarens obsequien amb caramels la gent que presencia la desfilada. És aquesta una tradició llevantina que a Catalunya sols es dóna a Tortosa, i que en els orígens, sembla, tenia com a finalitat traure el mal gust de boca que deixa en el poble la visió dels sofriments de Nostre Senyor,  plasmats en els misteris que desfilen.

L’any 1995, el Patronat Municipal de Turisme aposta fort per la Setmana Santa tortosina i el programa i els cartells de difusió es fan per primer cop en colors. En aquell moment, la presidenta del Patronat, Concepció Gamundi, impulsa el projecte de la Ruta dels Tres Reis (un corredor verd entre Alcanyís, Morella i Tortosa ideat per Vicent Ruiz). Les bones relacions amb aquests municipis, potenciades per la iniciativa, cristal·litzen en la presència de la Hermandad de Nazarenos de la veïna i germana ciutat d’Alcanyís a la nostra processó de la Passió. La participació d’aquesta ciutat a l’acte ja no es perdrà, i així la Cofradía del Santo Entierro, la del Silencio, la de Jesús Nazareno, etc. hi prenen part successivament any rere any. 

L’any 1996 es crea la confraria de l’Associació de Veïns de Santa Clara, que dóna escorta al pas de Pilats, que s’havia quedat orfe.

L’any 1999, la Processó del Diumenge de Rams estrenà un nou misteri; es tracta del de la Mare de Déu de les Angoixes de la confraria de la Puríssima Sang. El diumenge, 21 de març, a les 19 h, a la plaça de la Immaculada, parròquia de Sant Jaume de Remolins, va tenir lloc la benedicció del pas. L’acte fou presidit per l’Excm. i  Rvdm. Sr. Bisbe de Tortosa, monsenyor Xavier Salinas. Àngel Acosta, autor de l’escultura, fou nomenat Germà Major de la Confraria.

Aquest mateix any, els misteris lluïren la nova restauració que va fer l’Agrupació de Confraries, amb la col·laboració de la Diputació Provincial de Tarragona, mitjançant el grup de restauració de l’Escola Taller d’Arts Aplicades i Oficis de Tortosa, sota la tutela de la prestigiosa professora i restauradora Carme Clemente Martínez. Aquesta Escola Taller inicià el cicle dos anys abans amb el misteri de La Pietat (juntament amb la restauradora del pas del  Davallament de la Creu, la llicenciada en Belles Arts i Tècniques de Restauració Immaculada Caballé, que l’any 1998 l’alliberà de les empremtes de l’incendi que havia sofert anys enrera).

D’altra banda, l’any 1999, desfilà per primer cop la confraria del Sagrat Cor de Jesús, que havia nascut com a associació l’any anterior. Entre els seus objectius i esforços està el de recuperar com a propi el misteri del Despullament, obra de Macià Cuadrado, que, elaborat aproximadament l’any 1860, es va  perdre en la darrera Guerra Civil.

Àngel Acosta, autor del nou pas, no el concep com una còpia, hi imprimeix el seu alè personal. Ha tardat set mesos a elaborar la primera figura i té la intenció de tallar la resta de figures, els quatre soldats romans que despullaren Jesús, al ritme d’un per any.

El pas, amb l’escultura central del grup que s’ha començat a esculpir al mes d’agost de l’any 2000, desfila per primer cop l’any 2001. Aquesta figura, que representa, com ja hem dit, el despullament de Jesucrist, té una alçada d’1’80 metres, i és de fusta de samanguila policromada. El Crist, beneït el dia 1 d’abril, Diumenge de Rams, es pot venerar durant tot l’any a l’església de l’EMD de Jesús.

La peanya du sis rodes i els fanals són obra de Ferran Ferré, escultor de forja de Jesús. La primera fase d’aquest pas ha costat 1.800.000 pesetes. 
 






LA PROCESSÓ DEL SILENCI



Cal afegir que la processó del Silenci, recuperada l’any 1996, desfila el Dijous Sant a les dotze de la nit amb totes les confraries que s’han descrit, les quals acompanyen els passos de l’Oració a l’Hort, de la Mare de Déu de les Angoixes i del Nostre Pare Jesús de la Passió. A més, hi participa la Creu dels Improperis, com a la processó del Diumenge de Rams. 

LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT



La processó del Sant Enterrament, que surt el Divendres Sant a las l9´30 h amb un únic pas, el del Crist Jacent del Sant Sepulcre de la Catedral, acompanyat de natzarens, penitents i magdalenes, l’organitza el Capítol de la Seu.
La possible explicació d’aquest fet la trobem en el testament que el dimarts dia 28 de gener del 1550 atorgà el canonge de la Seu de Tortosa, Jaume Forcadell, nascut a Ulldecona, davant del notari Joan Puigvert. El canonge disposa en el seu testament, entre altres coses, que: “...a lahor e glòria de nostre Senyor Déu Jesucrist e de la Sacratíssima Verge Maria mare sua, advocada de tota la cristiandat y en remissió de mos pecats y  salut de la ànima mia y de tots fells defunts, instituesch e vull e man, que perpètuo sia feta e ordenada una professó general quiscun any lo dia del divendres sant a la hora de la oració, la qual partischa de la Seu de Tortosa...”.
Per a què aquesta processó tingués la continuïtat desitjada, llegà als seus companys del Capítol de la Seu de Tortosa una pensió anual, censals, i les quantitats necessàries de la seva herència,  per sufragar les despeses de l’esmentat acte públic.
Per tant, podem veure com a mitjan segle XVI un canonge de la Seu de Tortosa va establir, mitjançant les disposicions del seu testament, que fos celebrada una processó cada Divendres Sant, organitzada pels canonges de la Seu i amb sortida des de la Catedral, la qual cosa pot fer pensar que l’actual processó sigui hereva d’aquella que instituí el canonge Jaume Forcadell l’any 1550, encara que el mateix testament dóna a entendre que ja abans, Jerònima-Tomasa Riquer, muller de Lluís Oliver de Boteller, vescomte de Castellbò, ja havia fet celebrar una mena de processó cada Divendres Sant.
La possible (i relativa) continuïtat entre la processó fundada pel canonge Forcadell i l’actual del Divendres Sant pot quedar demostrada amb dos fets coincidents i significatius: l’entitat organitzadora és el Capítol i el punt de sortida és la Seu, tal com demanava el canonge en el testament, i tal com es fa en l’actualitat.
 

Vicent Josep Ruiz Prades
Director de l’Oficina Municipal de Turisme
 

PROGRAMA D’ACTES DE SETMANA SANTA A TORTOSA


Diumenge de Rams:

11’30 h  Benedicció de rams i Santa Missa a la Catedral presidides pel Sr. Bisbe.

20’00 h  Seguici processional de la Passió organitzat per l’Agrupació de Germandats i Confraries que acompanyaran els seus passos. El seguici surt de la Catedral. Es pot assistir a la processó sense pertànyer a cap confraria.

Dilluns:

20’30 h CONCERT DE SETMANA SANTA a l’església de Sant Jaume de Remolins. Organitza: Confraria de la Puríssima Sang

Dimarts:

19’30 h  Confessió comunitària

Dimecres Sant

11’30 h  Missa Crismal presidida pel Sr. Bisbe.

20’30 h  Via Crucis al  Barri Jueu de Remolins organitzat per la parròquia de Sant Jaume.

Dijous Sant

20’00 h  Missa del Sopar del Senyor, comunió, i processó al Monument, presidides pel Sr. Bisbe a la Catedral.

24’00 h PROCESSÓ DEL SILENCI. El seguici surt de l’església de Sant Jaume de Remolins i acompanya els passos de l’Oració a l’Hort, La Mare de Déu de les Angoixes, i Nostre Pare Jesús de la Passió.

Divendres Sant

08’00 h  Via Crucis a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels.

11’00 h  Via Crucis al Calvari, organitzat per totes les parròquies de la ciutat (el Calvari fou construït durant la primera meitat del segle XVII, a precs de la gent d’aquell barri, per a desterrar els bordells que hi havia. La totalitat dels relleus que lluïen les estacions foren destruïts durant la darrera Guerra Civil). 

17’00 h  Commemoració de la Passió i Mort del Senyor, presidida pel Sr. Bisbe, a la Catedral. Lectura de la Passió. Adoració de la Creu i Comunió dels fidels.

23’00 h  PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, amb el pas del Sant Sepulcre. Surt de la Catedral. Hi poden prendre part totes les confraries de l’Agrupació de Setmana Santa.
Organitza: Capítol Catedralici. Hi col.labora: Agrupació de Confraries.
Dissabte Sant

23’00 h  Solemne Vigília Pasqual, presidida del Sr. Bisbe. Benedicció del Foc del Ciri i de l’Aigua. Missa.

Diumenge de Pasqua:

12’00 h  Solemne missa pontifical (concelebrada). Benedicció papal. 
 

COSTUMS VIUS I EN DESÚS DE LA SETMANA SANTA TORTOSINA

La Setmana Santa tortosina sempre ha tingut gran popularitat. Del ric ventall de tradicions que s’hi ha generat, algunes perduren i d’altres han quedat relegades a l’oblit. De tot això, en fem un breu resum a continuació.

Durant la Quaresma és típic menjar els populars bunyols de Quaresma.

Des del Dissabte de Passió fins al Dimecres Sant, se celebrava cada dia després de vespres, a l’altar Major de la Seu, la imponent cerimònia de l’adoració de la Vera Creu, anunciada al poble per tretze batallades de la campana Cinta. El sagrat Lignum Crucis amb què el sacerdot beneïa al poble era un reliquiari gòtic en forma de creu i amb fragments de la Vera Creu, regal que Benet XIII, conegut com a Papa Luna, féu a la nostra Catedral. 

Diumenge de Rams:
El Diumenge de Rams els xiquets llueixen la palma que els regala la padrina. També es veuen rams d’olivera o de llorer. Sempre van adornats amb violetes, caramels i rosaris ensucrats. El costum remarcable de penjar taronges en els rams (la fruita solar per excel·lència, segons es desprèn àdhuc de l’arrel del seu nom: oranja equival a “daurada” o “de color del sol”, i la inicial  “t” correspon a l’article català primitiu i preromà; el terme taronja, per tant, equival a “la daurada” o “la solar” i avui es troba gairebé en desús, com  tampoc s’estila penjar flocs de coloraines i penjarolls de llepolies (congres, magdalenes, panades, peres confitades, i, la classe humil, sardines i figues seques). 

En acabat de la Missa és costum d’anar al passeig central del Parc municipal i fer fotografies de record (el Diumenge de Rams continua essent una data en que és preceptiu estrenar roba i calçat). La palma o el ram es penja als balcons o a les finestres de la casa per tal d’alliberar-sem de llamps i d’allunyar els mals esperits. En ser l’any vinent, es crema i se substitueix pel nou. 
A les poblacions rurals, la tarda del Diumenge de Rams havia estat costum fer l’anomenat “sermó de l’arada”. El predicador explicava la Passió prenent per motiu mnemotècnic una arada, i comparava els episodis principals del drama sacre amb les peces i els elements que formen l’arreu de llaurar, prou coneguts per la pagesia, que constituïa el seu auditori. La veu popular diu que aquest sistema de sermó se’l va empescar el tortosí Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, qui per aquest procediment va fer veure més clar als seus feligresos, que eren gent de camp, tota la importància de la Passió del Messies.

La Setmana Santa tortosina assoleix el seu màxim exponent la tarda d’avui amb la Processó de la Passió, la primera a desfilar a tot Catalunya. La caracteritza el fet que els natzarens o les vestes donen caramels a qui els és conegut. És aquesta una arrelada tradició llevantina que trobem en llocs tan llunyans com Oliva, en el límit de València amb Alacant. 

Fins al darrer quart del segle passat, la processó anava presidida pels armats locals. El paper de capità Manaia era encarregat a l’home més alt de la població que es prestava a fer-ho. Ell era l’encarregat de fer l’Acatament, acte que consistia a fer voltar agenollat tres vegades  l’àbarum, tant a la sortida de l’església dels Dolors com a l’interior de la Seu. També havia de tenir cura que la desfilada tornés puntualment a l’hora acordada. Els petits armats que anaven davant il·luminant-li el camí amb atxes eren anomenats “cap d’olla”. El toc marcial dels armats, que figuren soldats romans, al ritme monòton del toc dels timbals i el repicar de les llances sobre el terra, ha acabat desapareixent i ara són agrupacions foranes les que desfilen (Armats de Flix, d’Alcanar o de Torredembarra). Això no obstant, aquests armats ja no duen un mocador de caramels penjat al braç com ho feien els autòctons.

En temps antic, hi anaven davant dos germans del Sant Hospital de la Santa Creu, amb sengles safates, recollint almoines per a aquell establiment. La seva canturela: “Tant hi va qui no s’ho pensa, tant hi va qui no s’ho creu, una caritat per l’amor de Déu per a l’Hospital de la Santa Creu”, ha passat a enriquir la literatura espanyola.
A diferència del que s’acostuma avui, la Creu dels Improperis, peça característica de la nostra Setmana Santa, sempre era portada per un capellà acompanyat per les autoritats del poble, que en sostenien les borles.

Dimecres Sant
El Dimecres, Dijous i Divendres Sant de tarda acudia als solemnes oficis o fassos, a més d’una gran gentada, la major part de quitxalla de Tortosa, amb maces i carraus (xerracs). 
Avui es fa el Via Crucis pel barri Jueu.

Dijous Sant
Es fa l’adequació i l’exposició del Monument (moniment, segons la documentació) o sepulcre de Jesucrist. L’estada de Nostre Senyor al Monument ha generat moltes creences pròpies d’aquest dia (hi ha el costum de no escombrar, perquè així no es crien escarabats). Perdura la creença popular que els xiquets que naixen avui curen de gràcia, etc.). En temps antic, es practicava el dejuni de les batzoles. La rentada simbòlica dels peus als pobres es feia antany en el recinte del claustre de la Seu. 
Abans, en aquesta jornada la gent de Tortosa portava uns xerracs o carrancs penjats al coll, a tall de guitarra, que sonaven voltant una maneta com les antigues guitarres de roda. N’hi havia d’altres de molt més grossos, tant que calia portar-los en un carretonet. Movien una fressa infernal.
El Dijous Sant hi ha la Processó del Silenci que surt de nit avançada. 

Divendres Sant
El Divendres Sant és tradició anar al camp de matinet a fer frígoles (farigoles), que aquest  dia es creu que tenen reconegudes propietats medicinals. S’aprofiten al llarg de l’any per a fer les clàssiques sopes escaldades, on n’hi posen un brotet. A més, l’aigua bullida amb frígola és molt usada per rentar ferides, nafres i tota mena de mals de la pell. Era usada per escalfar la roba dels malalts i de les parteres, i per a perfumar, cremada en sucre, les habitacions.
A punta de dia, tenia lloc a la Seu el “sermó de la Bufetada” (el predicador, en explicar com els botxins del Sanhedrí van galtejar el bon Jesús, es bufetejava ell mateix, i, tot seguit, era imitat pel poble que l’escoltava).
Al punt del migdia, se celebrava a l’església del Roser el “sermó de les 7 Paraules”, on es figurava, en acabat, el soroll de llamps i trons.
Aquest dia, en què generalment tothom guardava rigorós dejuni, se dinava bé i aviat. Hi havia el costum d’avançar el rellotge de la Seu. 
A la tarda, la gent va a la processó de l’Enterrament de Crist, en què desfila el Crist Jacent del Sant Sepulcre de la Catedral, acompanyat per natzarens, penitents i magdalenes. En aquesta processó s’ha perdut el costum de donar caramels.
Entre els actes religiosos, cal esmentar el Via Crucis que té lloc al Calvari (dins de l’església del Calvari, dedicada al Serafí d’Assís, Sant Francesc, tenia lloc la “funció de les Calaveres i els “Baldones” (afronts) de la Passió. Revestien solemnitat extraordinària les Creus, que es deien el Divendres Sant al tard, i el dia de Pasqua, a punta de dia).





Propis d’aquest dia són els cigrons amb salsa (ja documentats al Llibre de les Viandes, segle XIV, la comunitat conventual en menjava el Dijous Sant), les mandonguilles d’abadejo amb ous bullit, i les indispensables torrades de Santa Teresa (llesques de pa amarades amb llet, passades per la paella amb oli roent, i després ben ensucrades i ruixades amb canyella).
Un altre plat molt típic és l’anomenat “cigrons de Fra Pere”, cuits en calderó de ferro o d’aram, col·locats a capades alternes d’espinacs, barrejats amb quatre grans d’arròs, que després no s’hi troben, condimentat tot en aiguardent del millor i un raig d’oli; els cigrons s’han de deixar amb el suc que desprenen els espinacs, i amb l’aiguardent i l’oli.
Típic de la col·lació que es feia aquesta nit és el cóc d’espinacs, salats, en sucre, i guarnits amb panses i pinyons.

Dissabte  Sant
Les dones recollien al baptisteri de la Seu l’anomenada “aigua de l’agonia”, beneïda el Dissabte Sant. La usaven per a fer aspersions a  les sales, a les estances i als corrals de les cases a fi d’allunyar els mals esperits. També feien aspersions en els moments d’agonia d’algun familiar.
Era aquest un dia molt carregat d’antics costums, com el d’eixorejar la roba mentre les campanes tocaven a glòria per a evitar la tinya, o proveir-se d’una pedra riera per allunyar el mal de queixal o el mareig dels viatges.

Diumenge de Pasqua
De matí, tenia lloc la processó de l’Encontre. Se sortia de la Seu per la porta del Baptisteri, portant davall tàlem el Santíssim Sagrament, i, un cop al carrer de la Rosa, es produïa l’encontre, del Déu Hostia, en la tendra Mare, que l’esperava a la capelleta del carrer.
És aquest el dia de les mones –bé de xocolata o bé redols de pasta bona, sovint farcits de cabell d’àngel o massapà, i ruixats amb Papa Benet- Són els padrins qui  les regalen als fillols. També són típiques d’avui les farinoses. Se sol celebrar la festivitat a casa familiarment.

Dilluns de Pasqua
Se celebrava la festa de la Mare de Déu del Miracle, protagonista d’una antiga tradició vinculada al portal de Tarragona.
És tradicional sortir al camp a menjar-se la mona.

Dimarts de Pasqua
En aquesta tercera festa de Pasqua es portava Nostre Senyor, davall tàlem, als malalts i impedits.
 
 
 

ALTRES MANIFESTACIONS REMARCABLES DE LA SETMANA SANTA A LES TERRES DE L’EBRE



A Deltebre, població situada al bell mig del Delta de l’Ebre, es representa des de fa anys amb força èxit la Passió de Crist.
La Passió d’Ulldecona està declarada de “Interés Turístico Nacional”. 
La Passió de Vilalba dels Arcs es representa a l’aire lliure pels carrers de la població. 
Són també notables els Armats de Flix i la processó de l’Encontre d’Ascó. 



Tornar a la Homepage Enrera