|
|
|
|
La Processó de la Passió que se celebra a Tortosa, coneguda més popularment com la Processó del Diumenge de Rams, per la data en què surt, és sens dubte l’acte més multitudinari i espectacular dels que conformen la Setmana Santa a la capital del Baix Ebre. Cal remarcar la singularitat d’aquesta processó que representa la Passió i mort de Crist de manera completa en una data inusual, el Diumenge de Rams. L’organitza la Germandat de Confraries de Setmana Santa. Si hem de marcar l’origen de l’actual processó de la Passió i Mort de Jesucrist que se celebra el Diumenge de Rams a Tortosa podem precisar que, de fet, comença l’any 1806. Segons el Llibre d’Acords de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, és en aquest moment que es decideix fusionar la processó pròpia dels Dolors amb una altra d’arrels més antigues, llavors en desús i protagonitzada pels gremis, que acostumava a sortir el Dijous Sant. |
| Per manca d’aquesta fonamental
documentació, destruïda el 1936, només podem remetre’ns
a les notícies que ens en dóna Ramon Vergés (1909).
Manuel Beguer (1953) ens apunta aquesta doble ascendència: per una banda, la processó penitent dels Disciplinats, promoguda i organitzada per la Congregació de la Puríssima Sang, aniria agrupant al seu entorn, des del s. XVI, la incorporació de les organitzacions gremials. D’altra banda, d’una forma més contundent i renovadora, la Congregació dels Dolors, des del s. XVIII, impulsaria, com en la majoria de ciutats, un acte relacionat amb la seva devoció. El que sembla clar és que seria des d’inicis del s. XIX que la processó adquireix una excel·lència i una notabilitat que la faran singular. És llavors que es converteix en una manifestació popular de rellevància estructurada més o menys com la coneixem avui. En destaca el vessant simbòlic que ha integrat un conjunt de tradicions tortosines molt arrelades. |
|
| A través de les escasses
dades que tenim, podem constatar que hi ha hagut sempre una consciència
d’espectacularitat, i l’interès declarat que fos aquest un acte
d’atracció per als visitants. Al llarg de la seva existència,
la processó del Diumenge de Rams ha alternat moments d’evident decadència
i d’esplendor. Un acord municipal del 1859 dictamina de comissionar-hi
un grup de regidors:
“Con el objeto de que en el año que rige sea brillante en lo posible la procesión que de antiguo se acostumbra en el Domingo de Ramos a efecto de que viniendo ésta en decadencia no se retraigan los forasteros de comparecer al espectáculo que representa los misterios de la Pasión y Muerte del Redentor del Mundo...” Com a resultat d’aquest impuls oficial es fa un canvi qualitatiu dels misteris, ara ja amb un aire més espectacular, compostos de figures de mida natural. Aquest fet va significar el canvi dels misteris, fins llavors portats a mà, a veritables carrosses de format gran i pesant. Tot sembla que indica que els artistes van ser Ramon Cerveto, Josep M. Beltri, Joan Baptista Gurrera, i, probablement, Macià Cuadrado. La darrera fase constructiva és a partir dels anys 40 del segle XX, en què se’n fa una renovació completa a causa de la destrucció de l’any 1936, alhora que la precarietat i la improvisació que hi hagué acabada la guerra Civil va propiciar que sortís per primera vegada el Crist de la Puríssima (obra del s. XVII) com a misteri de la crucifixió. En un parell d’anys es construiran quatre misteris nous, i el darrer es basteix l’any 1958. Autors de prestigi com Innocenci Soriano Montagut, Enric Monjo, Carles Riba, o Claudi Rius, realitzaren aquests nous grups escultòrics que avui desfilen. |
|
|
|
GREMI DE PAGESOS DE SANT ANTONI ABAD La confraria de Sant Antoni
dels pagesos és, sens dubte, la més antiga de les que participen
en els actes de la Setmana Santa de Tortosa, ja que és hereva directa
d’una antiga confraria que trobem documentada com a mínim des de
l’any 1363, en què pareix que tenia la seu al monestir de Santa
Clara. És, doncs, l’única supervient de l’antiga estructura
gremial de la processó.
GERMANDAT DE NATZARENS DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER Durant la baixa edat mitjana, la devoció a la Mare de Déu del Roser es relaciona estretament amb l‘orde dels Predicadors, o dels Dominics. A partir del segle XVI, es manifesta una proliferació de confraries amb aquesta advocació mariana, i les dirigeix el rector de la parròquia. D’època moderna data l’església del Roser, situada a la façana fluvial de Tortosa, ja que, a causa de la construcció de les rampes del pont de l’Estat, es va edificar una altra església al barri de Ferreries, que és on es vincula la confraria que ha tingut com a emblema la Rosa. CONFRARIA DE LA PURÍSSIMA SANG La veneració de la
sang de Crist és un fet datat al segle XIV. A Tortosa, com a Barcelona,
s’estableixen confraries amb aquesta funció a partir del segle XVI.
En concret, la confraria tortosina de la Puríssima Sang és,
juntament amb la de Sant Antoni dels Pagesos, la més antiga de totes
les que participen a la processó del Diumenge de Rams. Els seus
orígens es remunten al dia 27 de juny de l’any 1558, en què
fou fundada a l’església del convent de Sant Domènec. Segurament
a causa de l’augment del nombre de confrares, a partir de finals de la
dècada dels setanta, o principis dels vuitanta del segle esmentat,
ja va poder disposar d’una capella i d’un lloc de reunió propis.
Aquesta antiga església de la Puríssima Sang, situada a la
cantonada formada pel carrer del mateix nom i l’actual avinguda de la Generalitat,
fou enderrocada l’any 1930. Aquest temple centralitzava els actes processionals
que hem de considerar com els antecedents més allunyats de l’actual
processó. Al volum núm. 14 dels Establiments de l’Arxiu Històric
Comarcal de les Terres de l’Ebre, es conserven els de la Confraria de la
Santíssima e Puríssima Sanch del Cos Preciós de Nostre
Senyor Déu Jesuchrist, presentats el dia 4 de juny de l’any 1587,
i aprovats el dia 23 del mateix mes, amb una validesa de vuit anys a partir
de la data de l’aprovació. Al desè i onzè dels seus
vint-i-quatre articles, s’estableix que aquesta confraria és l’encarregada
d’organitzar i donar ordre a la processó de Disciplinants del Dijous
Sant.
GERMANDAT DE NATZARENS DE LA PASSIÓ El seu origen resta explicat en el seu apel·latiu, és a dir, Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes. Els centres escolars de Sant Joan de la Salle, construïts el 1907, van esdevenir uns dels més prestigiosos a les nostres comarques. La gran quantitat d’alumnes que hi estudiaven, i que en acabat hi mantenien una certa relació, va afavorir l’organització d’una confraria integrada per exalumnes. Els que encara eren en edat escolar hi accedien amb categoria d’aspirants, i portaven hàbits sense caputxa, amb una gorgera blanca. CONFRARIA DE MARIA IMMACULADA Amb els tradicionals colors marians i l’anagrama de Maria, aquesta confraria, designada com a Congregació Mariana Major, es relaciona directament amb el Patronat Escolar Obrer de la Sagrada Família. Al voltant d’aquest centre social cristià se situa la germandat que fa seu el culte, tan generalitzat i antic, a la Mare de Déu. El misteri, construït el 1958, representa el passatge en què Jesucrist, ja crucificat, li diu a Joan en referir-se a Maria: "Vet aquí la teva mare" (Ecce mater tua). CONFRARIA DEL SANT CRIST DE LA PURÍSSIMA Confraria sorgida l’any 1941 a fi de portar i de custodiar la imatge del Crist exposat a l’església del Reial Monestir de la Puríssima Concepció Victòria. El crist de la Puríssima, talla en fusta del s. XVII, feta portar de Nàpols pel bisbe Veschi i obra d’Innocenci de Palerm, ha tingut sempre molta devoció, i és especialment invocat per a demanar pluges. Mai, però, no havia participat a la processó del Diumenge de Rams, fins que, acabada la Guerra Civil, les circumstàncies ho van propiciar. El Crist que desfila és còpia del que es venera al Reial Monestir. L’hàbit vol imitar el que porten les monges del convent. GERMANDAT DE NATZARENS DE LES CINC NAFRES Si volem marcar l’origen
de la devoció de les cinc nafres de Jesucrist, ens hem de remetre
als principis franciscans que, des del segle XIII, difonen el culte als
estigmes de la Passió com un dels signes més representatius
del seu orde.
VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS És evident el paper destacat i protagonista d’aquesta confraria que durant molts anys ha assumit l’organització de l’acte. L’advocació de la Mare de Déu dels Dolors es difon a Catalunya a partir del segle XVII per mitjà de l’orde dels servites. A Tortosa, la fundació de l’església d’aquest nom va significar la causa i l’efecte d’aquesta confraria, que té com a finalitat commemorar els sofriments de Maria. La primera acta coneguda del Llibre d’Acords de la congregació data del 1724.
NOTA: En aquesta transcripció d’articles d’Albert Curto Homedes, director de l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, i de l’historiador Hilari Muñoz, he introduït una correcció, puix que no es menciona que l’actual Crist de la Puríssima que desfila a la processó és copia feta de l’original pels germans Aixendri de Tortosa la dècada dels cinquanta del s. XX, data en què deixà de desfilar l’autèntic, que expressa l’esperit de la contrareforma). Alhora, els he enriquit amb aportacions personals. Entre els usos més característics de la Processó del Diumenge de Rams hi ha el fet que els natzarens obsequien amb caramels la gent que presencia la desfilada. És aquesta una tradició llevantina que a Catalunya sols es dóna a Tortosa, i que en els orígens, sembla, tenia com a finalitat traure el mal gust de boca que deixa en el poble la visió dels sofriments de Nostre Senyor, plasmats en els misteris que desfilen. L’any 1995, el Patronat Municipal de Turisme aposta fort per la Setmana Santa tortosina i el programa i els cartells de difusió es fan per primer cop en colors. En aquell moment, la presidenta del Patronat, Concepció Gamundi, impulsa el projecte de la Ruta dels Tres Reis (un corredor verd entre Alcanyís, Morella i Tortosa ideat per Vicent Ruiz). Les bones relacions amb aquests municipis, potenciades per la iniciativa, cristal·litzen en la presència de la Hermandad de Nazarenos de la veïna i germana ciutat d’Alcanyís a la nostra processó de la Passió. La participació d’aquesta ciutat a l’acte ja no es perdrà, i així la Cofradía del Santo Entierro, la del Silencio, la de Jesús Nazareno, etc. hi prenen part successivament any rere any. L’any 1996 es crea la confraria de l’Associació de Veïns de Santa Clara, que dóna escorta al pas de Pilats, que s’havia quedat orfe. L’any 1999, la Processó del Diumenge de Rams estrenà un nou misteri; es tracta del de la Mare de Déu de les Angoixes de la confraria de la Puríssima Sang. El diumenge, 21 de març, a les 19 h, a la plaça de la Immaculada, parròquia de Sant Jaume de Remolins, va tenir lloc la benedicció del pas. L’acte fou presidit per l’Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Tortosa, monsenyor Xavier Salinas. Àngel Acosta, autor de l’escultura, fou nomenat Germà Major de la Confraria. Aquest mateix any, els misteris lluïren la nova restauració que va fer l’Agrupació de Confraries, amb la col·laboració de la Diputació Provincial de Tarragona, mitjançant el grup de restauració de l’Escola Taller d’Arts Aplicades i Oficis de Tortosa, sota la tutela de la prestigiosa professora i restauradora Carme Clemente Martínez. Aquesta Escola Taller inicià el cicle dos anys abans amb el misteri de La Pietat (juntament amb la restauradora del pas del Davallament de la Creu, la llicenciada en Belles Arts i Tècniques de Restauració Immaculada Caballé, que l’any 1998 l’alliberà de les empremtes de l’incendi que havia sofert anys enrera). D’altra banda, l’any 1999, desfilà per primer cop la confraria del Sagrat Cor de Jesús, que havia nascut com a associació l’any anterior. Entre els seus objectius i esforços està el de recuperar com a propi el misteri del Despullament, obra de Macià Cuadrado, que, elaborat aproximadament l’any 1860, es va perdre en la darrera Guerra Civil. Àngel Acosta, autor del nou pas, no el concep com una còpia, hi imprimeix el seu alè personal. Ha tardat set mesos a elaborar la primera figura i té la intenció de tallar la resta de figures, els quatre soldats romans que despullaren Jesús, al ritme d’un per any. El pas, amb l’escultura central del grup que s’ha començat a esculpir al mes d’agost de l’any 2000, desfila per primer cop l’any 2001. Aquesta figura, que representa, com ja hem dit, el despullament de Jesucrist, té una alçada d’1’80 metres, i és de fusta de samanguila policromada. El Crist, beneït el dia 1 d’abril, Diumenge de Rams, es pot venerar durant tot l’any a l’església de l’EMD de Jesús. La peanya du sis rodes i
els fanals són obra de Ferran Ferré, escultor de forja de
Jesús. La primera fase d’aquest pas ha costat 1.800.000 pesetes.
|
Cal afegir que la processó del Silenci, recuperada l’any 1996, desfila el Dijous Sant a les dotze de la nit amb totes les confraries que s’han descrit, les quals acompanyen els passos de l’Oració a l’Hort, de la Mare de Déu de les Angoixes i del Nostre Pare Jesús de la Passió. A més, hi participa la Creu dels Improperis, com a la processó del Diumenge de Rams.
La processó del Sant Enterrament, que surt el Divendres Sant a las l9´30 h amb un únic pas, el del Crist Jacent del Sant Sepulcre de la Catedral, acompanyat de natzarens, penitents i magdalenes, l’organitza el Capítol de la Seu. La possible explicació d’aquest fet la trobem en el testament que el dimarts dia 28 de gener del 1550 atorgà el canonge de la Seu de Tortosa, Jaume Forcadell, nascut a Ulldecona, davant del notari Joan Puigvert. El canonge disposa en el seu testament, entre altres coses, que: “...a lahor e glòria de nostre Senyor Déu Jesucrist e de la Sacratíssima Verge Maria mare sua, advocada de tota la cristiandat y en remissió de mos pecats y salut de la ànima mia y de tots fells defunts, instituesch e vull e man, que perpètuo sia feta e ordenada una professó general quiscun any lo dia del divendres sant a la hora de la oració, la qual partischa de la Seu de Tortosa...”. Per a què aquesta processó tingués la continuïtat desitjada, llegà als seus companys del Capítol de la Seu de Tortosa una pensió anual, censals, i les quantitats necessàries de la seva herència, per sufragar les despeses de l’esmentat acte públic. Per tant, podem veure com a mitjan segle XVI un canonge de la Seu de Tortosa va establir, mitjançant les disposicions del seu testament, que fos celebrada una processó cada Divendres Sant, organitzada pels canonges de la Seu i amb sortida des de la Catedral, la qual cosa pot fer pensar que l’actual processó sigui hereva d’aquella que instituí el canonge Jaume Forcadell l’any 1550, encara que el mateix testament dóna a entendre que ja abans, Jerònima-Tomasa Riquer, muller de Lluís Oliver de Boteller, vescomte de Castellbò, ja havia fet celebrar una mena de processó cada Divendres Sant. La possible (i relativa) continuïtat entre la processó fundada pel canonge Forcadell i l’actual del Divendres Sant pot quedar demostrada amb dos fets coincidents i significatius: l’entitat organitzadora és el Capítol i el punt de sortida és la Seu, tal com demanava el canonge en el testament, i tal com es fa en l’actualitat. Vicent Josep Ruiz Prades
|
Diumenge de Rams: 11’30 h Benedicció de rams i Santa Missa a la Catedral presidides pel Sr. Bisbe. 20’00 h Seguici processional de la Passió organitzat per l’Agrupació de Germandats i Confraries que acompanyaran els seus passos. El seguici surt de la Catedral. Es pot assistir a la processó sense pertànyer a cap confraria. Dilluns: 20’30 h CONCERT DE SETMANA SANTA a l’església de Sant Jaume de Remolins. Organitza: Confraria de la Puríssima Sang Dimarts: 19’30 h Confessió comunitària Dimecres Sant 11’30 h Missa Crismal presidida pel Sr. Bisbe. 20’30 h Via Crucis al Barri Jueu de Remolins organitzat per la parròquia de Sant Jaume. Dijous Sant 20’00 h Missa del Sopar del Senyor, comunió, i processó al Monument, presidides pel Sr. Bisbe a la Catedral. 24’00 h PROCESSÓ DEL SILENCI. El seguici surt de l’església de Sant Jaume de Remolins i acompanya els passos de l’Oració a l’Hort, La Mare de Déu de les Angoixes, i Nostre Pare Jesús de la Passió. Divendres Sant 08’00 h Via Crucis a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels. 11’00 h Via Crucis al Calvari, organitzat per totes les parròquies de la ciutat (el Calvari fou construït durant la primera meitat del segle XVII, a precs de la gent d’aquell barri, per a desterrar els bordells que hi havia. La totalitat dels relleus que lluïen les estacions foren destruïts durant la darrera Guerra Civil). 17’00 h Commemoració de la Passió i Mort del Senyor, presidida pel Sr. Bisbe, a la Catedral. Lectura de la Passió. Adoració de la Creu i Comunió dels fidels. 23’00 h PROCESSÓ
DEL SANT ENTERRAMENT, amb el pas del Sant Sepulcre. Surt de la Catedral.
Hi poden prendre part totes les confraries de l’Agrupació de Setmana
Santa.
23’00 h Solemne Vigília Pasqual, presidida del Sr. Bisbe. Benedicció del Foc del Ciri i de l’Aigua. Missa. Diumenge de Pasqua: 12’00 h Solemne
missa pontifical (concelebrada). Benedicció papal.
|
La Setmana Santa tortosina sempre ha tingut gran popularitat. Del ric ventall de tradicions que s’hi ha generat, algunes perduren i d’altres han quedat relegades a l’oblit. De tot això, en fem un breu resum a continuació. Durant la Quaresma és típic menjar els populars bunyols de Quaresma. Des del Dissabte de Passió fins al Dimecres Sant, se celebrava cada dia després de vespres, a l’altar Major de la Seu, la imponent cerimònia de l’adoració de la Vera Creu, anunciada al poble per tretze batallades de la campana Cinta. El sagrat Lignum Crucis amb què el sacerdot beneïa al poble era un reliquiari gòtic en forma de creu i amb fragments de la Vera Creu, regal que Benet XIII, conegut com a Papa Luna, féu a la nostra Catedral. Diumenge de Rams:
En acabat de la Missa és
costum d’anar al passeig central del Parc municipal i fer fotografies de
record (el Diumenge de Rams continua essent una data en que és preceptiu
estrenar roba i calçat). La palma o el ram es penja als balcons
o a les finestres de la casa per tal d’alliberar-sem de llamps i d’allunyar
els mals esperits. En ser l’any vinent, es crema i se substitueix pel nou.
La Setmana Santa tortosina assoleix el seu màxim exponent la tarda d’avui amb la Processó de la Passió, la primera a desfilar a tot Catalunya. La caracteritza el fet que els natzarens o les vestes donen caramels a qui els és conegut. És aquesta una arrelada tradició llevantina que trobem en llocs tan llunyans com Oliva, en el límit de València amb Alacant. Fins al darrer quart del segle passat, la processó anava presidida pels armats locals. El paper de capità Manaia era encarregat a l’home més alt de la població que es prestava a fer-ho. Ell era l’encarregat de fer l’Acatament, acte que consistia a fer voltar agenollat tres vegades l’àbarum, tant a la sortida de l’església dels Dolors com a l’interior de la Seu. També havia de tenir cura que la desfilada tornés puntualment a l’hora acordada. Els petits armats que anaven davant il·luminant-li el camí amb atxes eren anomenats “cap d’olla”. El toc marcial dels armats, que figuren soldats romans, al ritme monòton del toc dels timbals i el repicar de les llances sobre el terra, ha acabat desapareixent i ara són agrupacions foranes les que desfilen (Armats de Flix, d’Alcanar o de Torredembarra). Això no obstant, aquests armats ja no duen un mocador de caramels penjat al braç com ho feien els autòctons. En temps antic, hi anaven
davant dos germans del Sant Hospital de la Santa Creu, amb sengles safates,
recollint almoines per a aquell establiment. La seva canturela: “Tant hi
va qui no s’ho pensa, tant hi va qui no s’ho creu, una caritat per l’amor
de Déu per a l’Hospital de la Santa Creu”, ha passat a enriquir
la literatura espanyola.
Dimecres Sant
Dijous Sant
Divendres Sant
Propis d’aquest dia són
els cigrons amb salsa (ja documentats al Llibre de les Viandes, segle XIV,
la comunitat conventual en menjava el Dijous Sant), les mandonguilles d’abadejo
amb ous bullit, i les indispensables torrades de Santa Teresa (llesques
de pa amarades amb llet, passades per la paella amb oli roent, i després
ben ensucrades i ruixades amb canyella).
Dissabte Sant
Diumenge de Pasqua
Dilluns de Pasqua
Dimarts de Pasqua
A Deltebre, població situada al bell mig del Delta de l’Ebre, es representa des de fa anys amb força èxit la Passió de Crist. La Passió d’Ulldecona està declarada de “Interés Turístico Nacional”. La Passió de Vilalba dels Arcs es representa a l’aire lliure pels carrers de la població. Són també notables els Armats de Flix i la processó de l’Encontre d’Ascó. |
|
|
