LLEGENDA

Fa molts anys arribà a Tortosa un jove d'una talla fora de la corrent de tant alt com era. De nom li deien Rufolet i venia d'un país molt llunyà per a rescatar una princesa, Rubí, qui havia estat encantada per un bruixot i amagada a una cova prop de Tortosa.

S'encaminà, sortint pel portal de Remolins, a la bassa de Xaco. Pel camí sentí uns forts crits i, en atansar-se a una bassa, veié un follet que s'estava ofegant. Amb dues passes entrà a la bassa i el tragué. Aquest, en agraïment, el portà fins a la cova on estava Rubí i l'alertà de la presència d'una bestiola estranya que treia foc pels ulls i bromera per la boca. El follet explicà a Rufolet que la bestiola, a qui anomenaven Cucafera, perdria els seus poders i força si li tallaven la cua i les orelles.

En entrar a la cova per salvar a Rubí aparegué amenaçant la Cucafera. El follet, a qui anomenaven Xaco, i els seus companys Pepo, Guari, Canasta, Xanca, Moixina i Mut havien esmolat molt bé l'espasa de Rufolet, qui d'un cop va poder tallar la cua i les orelles de la Cucafera i es convertí, d'aquesta manera, en una bèstia mansa.

Després de tot, Rufolet, Rubí, els follets i la cucafera tornaren cap a Tortosa. En entrar a la ciutat trobaren dolçainers i tambors que anaven a tocar a la processó de Corpus. Tots plegats formaren una estranya comitiva que embaladí tots els ciutadans. Des de llavors, tots ells obren la processó de Corpus, tot i que avui ja no són carn i ossos, perquè se'n van anar tots al país de Rufolet i encara no han tornat.

DESCRIPCIÓ

L'escultor Pedro Aixendri Chavarria, l'any 1957, construí aquesta parella inspirada en els gegants tortosins desapareguts durant la guerra Civil.
En el moment de la seva estrena, aquests gegants medien 4 metres d'estatura, fet que els convertí en els més alts del Principat.
La sumptuositat dels seus vestits originals i la seva pròpia estructura els feien tan pesats que dificultava fer-los ballar.
L'any 1978 es rebaixà l'altura i al 1980 els hi confeccionaren els vestits molt més lleugers, que són els que llueixen actualment, cosa que els hi donà molta més mobilitat.

Tot i això, els gegants continuen sent pesats i, a més, la seva estructura no es pot desmuntar. S'ha decidit canviar definitivament les estructures per a aconseguir lleugeresa i descavalcar-los a l'hora de ser transportats.

D'aquesta manera aconseguim tornar-los a la seva alçada original, afegint els centímetres que se'ls hi havien tret per l'excés de pes.
L'arranjament d'aquests gegants serà total. Es dissenyaran i confeccionaran uns nous vestits, que s'han fet malbé pel pas del temps.

RESSENYA HISTÒRICA

Corria l'any de 1391 i Catalunya sofria, igual que la resta del territori de la Corona d'Aragó i de Castella, greus aldarulls contra els aljames, fruit de moviments populars contra els jueus.
Tortosa, com la resta de ciutats principals de Catalunya, prenia mesures preventives per salvaguardar les famílies jueves custodiant-les al Castell de la Suda.
La porta principal de la Suda era vigilada per en Jutglar, carceller de les presons comunes de la ciutat. Jutglar era subornat pels jueus tancats a la Suda per tenir-lo de la seva part, però ell, tot i acceptar les seves remuneracions, estava disposat a trair-los.

Els jueus rebien noves de com, dia a dia, els calls de les diferents ciutats queien en mans de la violència dels avalots. Amb por, molts d'ells baixaven a la ciutat per batejar-se, tot i que la majoria ho feia sense cap fe, amb la intenció de continuar les seves pràctiques religioses. A Tortosa es donaren d'aquesta manera moltes famílies partides, matrimonis en els que el marit s'havia cristianitzat mentre la muller, influïda pels seus pares i principals de l'Aljama, continuava amb la religió israelita.

Caxixa, jueva tortosina, muller de Bonjuhà, jueu batejat, restava a la Suda amb els seus pares. En Bernat Tranxer, ciutadà de Tortosa, s'emportà a la Caxixa del castell per batejar-la. La jueva acompanyà al cristià, però no aconseguí la seva conversió. En Jutglar va retornar a na Caxixa al Castell i va ser acusat pels Procuradors de la ciutat per aquest fet.

DESCRIPCIÓ

Enguany Tortosa celebra el 850è Aniversari de la Carta de Poblament. Durant tot l'any se celebraran actes commemoratius que recordaran aquest esdeveniment històric. L'objectiu: la reflexió d'un passat i projecció al futur cap a una entesa simbòlica entre les tres cultures: jueus, cristians i musulmans. La commemoració contempla i celebra la unió de les tres cultures que hi van conviure en aquesta data històrica.

És per aquest motiu que enguany i dintre d'aquest esdeveniment es batejaran dos gegants nous: Els jueus.
Aquest serà un dels actes amb més contingut emocional per a la ciutat.

Els gegants jueus aportaran a la ciutat el record històric i sentimental d'una de les cultures que l'han definit i estructurat.

Amb ells es completarà la trilogia de les tres cultures que han determinat en definitiva la història i costums de la ciutat.

L'any 1999 serà l'any de Bonjuhà I Caxixa, any que van veure la llum gràcies al vostre suport.

RESSENYA HISTÒRICA

Cristòfor Despuig nasqué a Tortosa i fou batejat a la mateixa ciutat poc després, l'any 1510. Fill de Pere Joan Despuig i de Francina Pinyol, el seu pare ostentava el càrrec de procurador en cap de la ciutat l'any del seu naixement.
Probablement la seva formació es dugué a terme a València, a la casa del comte d'Aitona Joan de Montcada, en un ambient cortesà i sota la custodia de preceptors particulars, tal com era habitual entre la noblesa a l'època, ocupat en "... obres militars, com era cavalcar en totes selles, córrer totes llances, jugar totes armes, ballar i dansar totes danses, llegir a hores concertades llibre de totes històries..."

L'any 1530, ja amb el títol de donzell, es casà amb Mariana Curto, filla d'una família de l'oligarquia tortosina. Del seu matrimoni nasqueren tres filles: Vicenta Helena, Àngela Francesca Vicenta i Anna. Les dues primeres foren apadrinades pels principals personatges de la noblesa tortosina de l'època, Onofre Oliver i Boteller i el seu pare, Lluís Oliver i Boteller, vescomte de Castellbò. Anna, la filla menor, es casà amb Anníbal Aldana, fill de Joan Aldana (cèlebre militar tortosí que lluità al costat de Ferran II i de Carles V).
El cercle familiar i d'amics de Cristòfor Despuig el situa, doncs, entre els personatges més rellevants a la ciutat en la seva època.

L'any 1548 Despuig fou procurador de Tortosa i un any més tard ens consta com a procurador general de la baronia de Carles i Alfara per la ciutat. Posteriorment rep el títol de cavaller.

L'any 1557 acabà d'escriure Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, obra cabdal de la literatura del Renaixement català. Sota la forma de sis diàlegs o col·loquis. Despuig descriu amb visió crítica l'esdevenir de la ciutat i de Catalunya a la seva època. L'obra ens ofereix un excel·lent retrat del segle XVI a la ciutat, tractant temes polítics, religiosos, històrics i socials. L'obra de Despuig ha estat definida com la crònica històrica de la ciutat del segle XVI, tot i que els darrers estudis la situen plenament dins del gènere literari de l'assaig.

DESCRIPCIÓ

L'any 1996 Tortosa celebrà la primera Festa del Renaixement. Per a l'esdeveniment, l'Ajuntament de Tortosa va encarregar a una empresa de Tiana la construcció d'aquests gegants, que representen les figures del gran humanista tortosí de l'època Cristòfor Despuig i la seva esposa Mariana Curto.
En el disseny dels vestits i complements es van respectar escrupulosament les directrius que marcaven els usos i costums del segle XVI.