A finals del segle XIX la ciutat amplia la seva demarcació. Aquesta expansió va comportar l´enderrocament de les muralles i a conseqüència d´aquest fet un canvi de fesomia per a Tortosa. Amb la realització dels eixamples s´obriren carrers i places espaioses i la ciutat s´allunyà de la imatge que fins llavors oferien els seus carrers, estrets i angulosos, determinats pel clos de les centenàries muralles.

Els nous espais urbans desplaçaren els centres vitals de la ciutat, i entre d´altres s´introduí la preocupació per dotar-la d´espais verds per a l´esbarjo. Així, l´any 1848 es construeix un modest passeig amb dues rengleres de moreres. L´indret es coneixerà com a Passeig del Temple donada la seva ubicació vora dels desapareguts Portal del Temple i Baluart de Sant Pere.

A poc a poc el projecte inicial anirà creixent. Es guanya territori sistemàticament. L´any 1880 s´incautaran les barraques de calafats, teixidors i picapedrers situades a la banda del riu del Passeig del Temple, zona coneguda com a Camp dels Titets. Aquest nom fou origen del que avui coneixem com a Parc de Teodor Gonzàlez, qui fou promotor del projecte conjuntament amb l´arquitecte municipal Joan Abril qui el dissenyà dins de la línia dels jardins romàntics amb trets modernistes.Actualment el Parc presenta sectors d´enjardinament geomètric amb l´ús de parterres, típics dels jardins francesos.

Cal esmentar la gran varietat botànica que presenta la seva vegetació. A més a més de l´espècies autòctones, en trobem exemples d´altres més exòtiques com el cedre del Líban, de Síria i la Turquia oriental, magnoliers originaris del nord d´Amèrica o la tuia, entre d´altres, provinents del Japó, Manxúria i Corea.