La Catedral

Regorregut

La Catedral és la construcció que potser millor reflecteix el pas del temps i les petges que aquest deixà en la ciutat. LŽactual seu gòtica substitueix un edifici anterior que (tal com es llegeix en la làpida encastada a lŽentrada de la porta del Palau) sŽinicia lŽany 1158 i sŽacaba vint anys més tard. LŽedifici romànic no ha arribat fins als nostres dies.

El claustre, obra del segle XIII, és de planta trapezoidal amb galeries formades per arcs dŽògiva, fusts de secció quadrilobulada i capitells llisos excepte els situats en la porta dŽaccés al centre del claustre, en què apareixen historiats. Les seves naus contenen un important lapidari, sŽhi obren les portes del refectori o antic menjador dels canonges, les restes de la porta de lŽaula capitular així com lŽentrada al temple actual a la nau de tramuntana. A lŽaixopluc de les seves galeries es reunia el Consell de la Ciutat durant lŽEdat Mitjana. Sembla que el lloc de lŽaplegament era lŽentorn de la làpida que es troba en la nau de migdia i on sŽhi representen, sembla, els diferents estaments mitjançant la figura de la Verge, lŽescut de la ciutat i la destral.

LŽactual Catedral, iniciada al 1347, fou pensada i bastida segons les modes del segle XIV amb lŽestil que anomenem gòtic i sota lŽadvocació de Santa Maria. LŽedifici de planta basilical, de tres naus i capelles entre les contraforts, presenta la unitat espacial que lŽacosta, com a la resta del gòtic català, a lŽestil constructiu que es desenvolupà a la França meridional. La coberta és de volta de creueria en tot lŽedifici, excepte el darrer tram que de cronologia més recent es cobreix amb volta de canó. LŽespai interior sŽil·lumina mitjançant tres nivells de finestres el primer dels quals queda tapat al llarg de la nau per les diferents capelles laterals. Entre ells cal destacar el Retaule de Sant Josep, on predomina lŽelement pictòric i el Retaule del Roser que com lŽanterior és dŽestil barroc.

El fet que la Seu no fos acabada, manquen els pinacles sobre els contraforts a la capçalera, potencia la sensació dŽhoritzontalitat i solidesa. Cal destacar també la tipologia de doble girola en no estar separades entre si les capelles absidals.

La construcció de la Catedral es perllongarà fins al segle XVIII. La façana principal, que resta inacabada, fou construïda dins lŽestil barroc i dissenyada pel mestre Martí dŽAbaria.

Ja al segle XVIII (1710-1718) es va obrir la porta de lŽOlivera com a nou accés monumental a la Seu. La Verge de la Cinta presideix la portada flanquejada per Sant Pere i Sant Pau. Al costat de les columnes helicoidals se situen les màrtirs Càndida i Còrdula, antigues patrones de la ciutat.

Es conegut lŽimportant fons documental de lŽArxiu Capitular situat a la mateixa Seu. Cal destacar-ne, entre dŽaltres obres, el Missal de Sant Ruf, de suposada procedència francesa, i segons tradició, arribat a Tortosa a mans del bisbe Gaufred qui, procedent dŽAvinyó, ocupà la mitra després de la restauració de la Diòcesi. LŽesmalt de les tapes del Missal mostra una gran força expressiva i riquesa cromàtica.

Quan a la miniatura, el fons compta entre dŽaltres exemples amb un interessant còdex, Civitates Dei, de Sant Agustí que, amb dibuixos a ploma i sense policromia, sŽha relacionat amb el darrer escriptori de Ripoll, ja del segle XIII i dins lŽestil que anomenen 1200, caracteritzat per les influències bizantinitzants de lŽèpoca a bona part dŽEuropa.

LŽorfebreria ofereix interessants exemples de reliquiaris ostentoris, bordons, creu i dŽaltres peces que ens parlen de la riquesa del tresor de la Seu.