El fet que l’Ebre fos l’entrada natural des de la Mediterrània cap a l’interior de la Península, tant per al viatger com per a les activitats comercials, l’ha fet esdevenir ciutat de pas i de confluència durant la major part de la història. La intensa activitat comercial i militar dels ports marítim i fluvial de la ciutat n’han estat el motor econòmic, i han nodrit de múltiples i diverses influències les manifestacions de la nostra cultura.

L'esdevenir de la ciutat hi ha deixat l’herència d’un ric patrimoni històric i artístic, cosa que ens permet, sense gaires dificultats, resseguir l’empremta dels diversos pobles que hi han habitat al llarg del temps. Sarraïns, jueus i cristians convisqueren en una ciutat oberta a la Mediterrània a través d'un dels seus béns més preuats, el riu Ebre.

L'any 2000, i des del compromís actiu de potenciar i difondre el ric llegat patrimonial que Tortosa té el goig de posseir, resseguim i iniciem un seguit d'accions amb l'objectiu de recuperar i projectar la nostra ciutat. Projectes de futur que, des del diàleg i el treball, van concretant-se en accions que obren camí cap a la Tortosa que volem. La pertinença a les Rutes de l'Islam i a la Red de Juderías de España - Caminos de Sefarad, estimula el treball, perquè ajuda a explicar Tortosa com a ciutat multicultural de la Mediterrània.

Aquest any, la ciutat presideix la Red de Juderías, entitat cultural d'àmbit estatal fundada l'any 1995 amb l'objectiu d'estudiar i difondre el passat jueu de les diferents ciutats que la formen.

Tortosa passà a formar part de la Red l'any 1998, i des d'aleshores, d’una banda, s'ha sumat a les diferents activitats que ha gestionat l'associació, i, de l’altra, ha impulsat diverses accions envers la recuperació del seu llegat jueu. Dins del marc del commemoració del 850è aniversari de la donació de la carta de poblament cristiana i de les de seguretat sarraïna i jueva, s’ha impulsat la realització d’unes jornades d’estudi de caire jurídic i històric sobre aquest fet, a la vegada que l’Ajuntament de Tortosa incorpora com a element identificatiu l’anagrama amb símbols de les tres cultures, des de la voluntat de recuperar la història plural de la ciutat. En la mateixa línia d’actuació, es dissenya i es construeix la parella de gegants jueus, Caxixa i Bonjuhà, que s’afegeix a la de moros i la de cristians, de manera que completa la representació de totes tres comunitats. L’estudi i la difusió han estat també objectius contemplats en la investigació al voltant de la làpida funerària hebrea encastada al pany de muralles del segle XIV del barri del Rastre, i en l’elaboració d’un itinerari turístic i cultural anomenat La presència jueva, inclòs en l’edició de la guia de la ciutat, Tortosa, ciutat mediterrània de les tres cultures, d’imminent publicació.

La feina duta a terme s'intensifica aquest any amb la voluntat d'exercir la presidència de manera activa, i de propiciar la comunicació entre les diferents ciutats que componen la Red, i la creació de projectes que ens expliquin i que expliquin allò que totes tenim en comú: un passat amb un important llegat que la comunitat jueva ens va deixar, per la seva llarga estada entre nosaltres.

El proper 8 d'abril, amb motiu de l’exercici de la presidència, Tortosa acull l'Assemblea General Ordinària de la Red de Juderías de España - Caminos de Sefarad on assisteixen els alcaldes i representants tècnics de les ciutats associades. Aquesta data ha servit d'estímul per reflexionar, fixar i iniciar les propostes d'intervenció que tot seguit presenta la Regidoria de Cultura del Servei de Realitzacions Socioculturals del nostre Ajuntament.

Joan Sabaté i Borràs

Alcalde de Tortosa